BLOQUEJATS

La teva cara Ús un tros de cel

pluja forta cau del teu cabell,

les paraules no valen res

silencis penjats sobre les parets,

les faroles no estan enceses

foscor que esborra totes les promeses,

la terra, vella invÓlida, busca

sang jove i calenta al peu de la porta,

i tu rius no Ús broma que estiguem

vius, i tu sens alg˙ dicta els

meus pensaments.

Et veig i ja no puc esperar res

no, no, vull creure que jo sigui el boig.

Miralls deformant-nos els cossos

potser demÓ, l'horitzˇ serÓ mÚs clar.

Aguantarem el fred i esperarem

fins que el bon temps tornarÓ,

aguantarem el fred i esperarem

fins que un dels dos pugui parlar.

No diguis res em trobo malament

hi ha un n˙vol gris que pesa sobre meu.

T'escolto i ara no t'entenc

per˛ ja saps que tot ho arregla el temps.

Ulls recoberts de boira

potser demÓ tornaran a brillar

Aguantarem el fred i esperarem

fins que el bon temps tornarÓ,

aguantarem el fred i esperarem

fins que un dels dos pugui parlar.

Lletra : Gerard Quintana

M˙sica : Josep Thiˇ

tornar