BLOQUEJATS

La teva cara és un tros de cel

pluja forta cau del teu cabell,

les paraules no valen res

silencis penjats sobre les parets,

les faroles no estan enceses

foscor que esborra totes les promeses,

la terra, vella invàlida, busca

sang jove i calenta al peu de la porta,

i tu rius no és broma que estiguem

vius, i tu sens algú dicta els

meus pensaments.

Et veig i ja no puc esperar res

no, no, vull creure que jo sigui el boig.

Miralls deformant-nos els cossos

potser demà, l'horitzó serà més clar.

Aguantarem el fred i esperarem

fins que el bon temps tornarà,

aguantarem el fred i esperarem

fins que un dels dos pugui parlar.

No diguis res em trobo malament

hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.

T'escolto i ara no t'entenc

però ja saps que tot ho arregla el temps.

Ulls recoberts de boira

potser demà tornaran a brillar

Aguantarem el fred i esperarem

fins que el bon temps tornarà,

aguantarem el fred i esperarem

fins que un dels dos pugui parlar.