Podré tornar enrera

Rius de gent,

malferida corren sols,

escopint el seu fracàs

ja vençuts,

esperaran com sempre han fet,

l'aventura d'una nit,

mentre ploren,

de ràbia i per amor,

a un nom inexistent

mentre riuen dins núvols pasatgers,

cada dia més distants

Corren sols,

seguint pistes per trobar

el refugi de l'acció

un amic que no estigui massa vist

o una ofrena de la carn

que a vegades,

quan s'acaba el primer foc,

pot fer encara més mal

i així acaben,

quan ja tot ha passat,

cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Són germans,

d'un camí que no ha tingut

mai sorida ni final

Saben bé

que el futur és la foscor

i que el negre és el color

d'una bandera,

bruta i plena de sang,

que els hi han posat a les mans

però no es rendeixen,

somien il·lusions

fent himnes de cançons i criden

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Lletra : J.Rufí

Música : Josep Thió

tornar