Rius de gent,
DoM
malferida corren sols,
FaM rem7a
escopint el seu fracàs
FaM DoM
ja vençuts,
FaM rem7a
esperaran com sempre han fet,
faM DoM
l'aventura d'una nit,
Do(amb Si) lam
mentre ploren,
rem7a
de ràbia i per amor,
FaM DoM
a un nom inexistent
Do(amb Si) lam rem7a
mentre riuen dins núvols pasatgers,
cada dia més distants
FaM DoM
Corren sols,
seguint pistes per trobar
el refugi de l'acció
un amic que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que a vegades,
quan s'acaba el primer foc,
pot fer encara més mal
i així acaben,
quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
DoM FaM DoM
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
FaM DoM
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
DoM FaM DoM
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
FaM DoM
Són germans,
d'un camí que no ha tingut
mai sorida ni final
Saben bé
que el futur és la foscor
i que el negre és el color
d'una bandera,
bruta i plena de sang,
que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen,
somien il·lusions
fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
DoM FaM DoM
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
FaM DoM
Autor : Gerard Quintana
Música : Josep Thió
