La cara partida

Ja sabies que jo al matí no sóc gens sociable

però vas venir,

no tens perdó.

Els teus crits no són compatibles amb la ressaca

el meu cap va caure

a la tormenta enmig del tro.

En aquell moment jo era conscient,

la teva vida no valia

ni una denúncia a la comissaria.

Eres com la mosca que torna que mai no s'espanta.

Et vaig tallar la mirada,

la última vegada.

Ara quan passes pel carrer tothom et mira,

en boca de tots ets

la cara partida.

En aquell moment vaig deixar anar

tot el que de tu pensava,

una ampolla trencada contra la cara.

Lletra : G.Quintana

Música : Josep Thió

tornar