Cada nit la tenia
esperant-me dins del llit
fins que li he dit
deixa'm tranquil.
Cada dia et faig més por
dius que em comporto com un boig
t'estimaria
però he perdut l'amor.
I quan marxis no et trobaré a faltar
encara que el temps m'ho recordarà
i em dirà no hi ha ningú al teu costat, no
t'has quedat sol!
Eres dolça, m'afalagaves
amb les teves tendres paraules
no deien res
estaven mortes.
Tants anys ensopegant
entre l'afecte i els enganys
tanta rutina ens va anar enfonsant.
Sota la tormenta i sobre el fang
compartint la vida amb un estrany
sovint sense dir-ho a ningú pensaràs.
S'ha quedat sol.
Se'm fa tard vora el riu
una cançó fosca lladren els gossos
no tornarà a escalfar-me el niu
corro als carrers i a les tabernes
busco una excusa pel meu gest
o si més no ofeliaré les penes.
Per fi he trobat l'amor sense reixes
ara que la distància m'ha fet compendre
que és millor el record que tu mateixa.
M'he quedat sol!