No sé ben bé com començar... Ahir quan estava sopant va arribar la meva mare i em va dir que en Ninyin era mort. Em va caure la forquilla de les mans. Sabia que era malalt, però no m'esperava això. Em vaig quedar glaçat. No m'ho volia creure, però quan vaig sentir la notícia per la ràdio no em va quedar més remei. Quina ràbia. Quina injustícia. Quina impotència... Quina merda! Avui ho he llegit als diaris, ho he vist a la tele... No sé pas què dir ni què es pot dir en moments així als seus amics i parents després de perdre a dos éssers estimats en tan poc temps, però he sentit la necessitat d'escriure aquest missatge, i estic segur de que parlo en nom de molta, moltíssima gent que compartim els vostres sentiments en aquests moments. Gent que, tot i no conèixer-vos en persona ni ser prop vostre físicament, som al vostre costat. Gent que entén que la música és molt per damunt d'ideologies polítiques, que sap que la música és molt més que "dos o més sons en armonia", com diuen les enciclopèdies. Algú hauría de canviar aquesta definició tan pobra que se'ns dóna de la música.

Jo sóc músic. Guitarrista. Un apassionat de la guitarra per a ser més exactes, i sé que una guitarra és molt més que un tros de fusta. Tinc 24 anys, des dels 11 que m'hi dedico. El meu pare va morir ara farà 11 anys víctima també d'un càncer. Sé què és perdre algú que estimes i com es viu una malaltia així quan et toca de prop. La música em va ajudar molt a seguir endavant. Va ser durant un temps com una forma d'evasió, com una cosa a la que agafar-me per a mantenir-me dret.

Des dels 11 anys també que he viscut acompanyat de la música de Sopa de Cabra. He crescut amb ella, entre moltes d'altres, però la de Sopa de Cabra ha estat sempre una mica especial, com més propera... He tingut la sort de poder assistir a més de 50 concerts de Sopa de Cabra en els últims 10 anys. No diré allò de que sóc el fan incondicional número 1, però em sembla que sóc bastant amunt a la llista. No vaig poder assistir als concerts de comiat, era fora per la feina. Em va saber molt de greu, molt, no poder ser-hi, però tenia l'esperança de poder veure altra vegada Sopa de Cabra, una última vegada en una hipotètica ocasió especial. Però ja és tard. Encara que en Gerard, els Joseps, en Cuco i companyia es reuníssin per a tocar ja no seria Sopa de Cabra. Sense en Joan no. Igual que si faltés algú altre. Sopa de Cabra éreu tots. Ara que en Joan ja no hi és i sé que mai més hi tornarà a haver un concert de Sopa de Cabra encara em sap més greu d'haver-me perdut seu comiat. Em queda la desafortunada esperança de tornar-vos a tenir en un escenari davant meu en un homenatge a en Joan.

Se'l mereix.

Sé que en moments així, quan perds algú proper, tens ganes d'estar tranquil, que no t'emprenyin. Almenys jo sí. No vull pas molestar, al contrari. M'agradaria poder escriure alguna cosa que ajudés als amics i parents d'en Joan, però em sembla que no hi ha paraules que facin aquest efecte en casos així. I si n'hi ha no les conec, jo. L'únic que us puc oferir és aquest petit poema que vaig escriure pensant en allò i en aquells que estimes i que acabes perdent. I és que les persones no moren quan el seu cor deixa de bategar, moren quan se'ls oblida, i mentre sigui així ni Sopa de Cabra ni en Joan no moriràn mai, o almenys mentre jo visqui.

"Paraules, fets, persones, no s'obliden per l'absència.

Records que dónen vida a les ombres de l'ahir.

L'oblit és el principi del final de l'existència.

El final és... Que t'oblidis de mi."

Si algú pogués fer arribar aquest poema a parents i amics d'en Joan seria tot un detall.

Vam fer una web amb la colla d'amics fa uns dies. Fa una estona hi he fet un racó en memòria d'en Joan. També hi ha el poema. No m'he pogut estar de fer-ho. Si algú hi vol fer una ullada l'adreça és http://www.geocities.com/buiweure . (nota de SdC.Net 2012: actualment ja no funciona ) Buiweure és el nom de la colla.

Sé que em queden coses per dir però ara mateix no em vénen al cap... Ni tampoc voldria atabalar ningú... Només volia donar el meu condol per la pèrdua d'en Joan a tothom qui correspongui. I donar ànim. Espero haver-ho aconseguit, encara que només sigui una mica.

Gràcies per tot, Sopa de Cabra.

Fins sempre, Ninyin.

Una abraçada a tothom qui la necessiti.

Joan.

tornar