Diumenge 20/1/2002 (14:10h)

Soc al Ave que va de Sevilla a Madrid, volia intentar creuar Madrid a tot drap i així podria arribar a Barajas i agafar un avió per poder ser a Barcelona abans de les 18h, i ser a temps de arribar a l'habitació 1122 de l'Hospital de Barcelona abans de que el Ninyin digues prou. Però no, aquest cop a sigut massa puntual ( hem sembla que no ho havia estat mai, almenys amb mi).

Només fa deu minuts que soc al Ave, he de fer molts quilometres, agafo un diari i sona el mòbil.....ay, ara si, miro la pantalla, Jordi Osset......merda, només fa deu minuts que ha mort, jo també vaig tenir un flaix, mils de records, i molt lluny de casa. Mira per la finestra, estic arribant a Córdoba, i només fa deu minuts que un dels meus millors amics ha deixat de respirar. Que fort.

Hem de fer cadena per intentar que en Carles, la Marieta i la Carmelina, tinguin la menor feina possible. Truco al Gerard, no l'agafa (deu sobar), truco a en Thió i li deixo la mala noticia al contestador de casa. Torno a trucar a en Gerard, ara si, i li dic....ja esta ha deixat de patir, parlem, callem, no saps que dir. I quedem que ens diem alguna cosa, i passem la cadena.

(20:50h)

Vaig directament del aeroport a casa el Ninyin, no se com els trobaré. Estan més bé del que hem pensava, encara no ho han assimilat, ni jo tampoc. Ells ulls se me'n van a aquella porta, se perfectament com esta posada cada cosa d'aquella habitació. En els últims tres anys hi he passat un munt d'hores tocant, rient, parlant, escoltant, composant, fumant. El 90% dels temes del disc que estàvem preparant els hem fet entre aquelles 4 parets. Que fort!! es la primera vegada que la veig tancada. Se que i tornaré a entrar, però mai mes serà el mateix.

El panorama català ha perdut un bon músic, la família un bon fill, germà, tiet, i jo he perdut un gran amic. Una persona que li podies explicar els teus mals rotllos amb les ties (ell els comparava amb els seus), parlàvem de religió, dels Beatles (sovint amb una acústica cadascú, i a les mans alguna cosa més, va bé per composar), de les noves cançons, del futur, del càncer, del amor, de la mort, i alguna vegada dels Sopa, més que dels Sopa de els components dels Sopa, i les "batallitas" amb en Cuco de mensajero.

Som molt diferents, paro no se perquè , vam tenir molt bon rotllo des d'un dia que hem va demanar una Telecaster per tocar al costat de l'estació de Sants, al cap d'un temps hem va proposar de muntar una banda, ja que deia que els Sopa no durarien gaire temps en actiu. Vaig buscar els músics i vam començar a assajar amb cançons conegudes per tots, New York City del John Lennon, El Sexo, Ahora o nunca, Rain del Beatles, i les noves que en aquells dies o bé ell o bé jo estàvem enllestint. Les meves hem catalinglish i les seves ja tenien un borrador de lletra, però com que no estava acostumat a tocar, fer el solo, i cantar, a vegades passava olímpicament de les lletres. Vam agafar un bon ritme de assatjos i a mes un miracle, el Ninyin assajant pel mati (cosa rara). En el concert del Avui, va voler que el fotògraf del Enderrock ens fes una foto junts, perquè tothom veies que ell ja tenia el seu nou grup: Joan Cardona & la Ninyin's mine.

Llavors va venir la gradació del Plou i fa sol, i entre bolos d'ells i meus ens vam anar veient intermitentment tot l'estiu, de camerino en camerino, fins el bolo de Molins, el meu poble. Coses de la vida, l'últim bolo que va fer sencer. I desprès fent de cicerone amb en Joan, en Gerard i l'Eduard, per Molins.

Chof , la mort d'en Pau, ara si que es el final, en Joan agafa una depressió de cavall, es queda dèbil, i el càncer torna a fer de les seves, cada dia esta pitjor. Toca algo del ultim bolo, estem patint perquè no caigui en ple escenari. I a partir d'aquí, caiguda en picat, excepte algun dia que encara va tenir collons de gravar alguna cosa nova, i repassar les que havien deixat enllestides abans de l'estiu.

El 30/12 ja sabíem el curt temps que li quedava, i encara hem va gravar l'esbós d'una cançó que li feia en el Pau.

I amb el Pau ha marxat, allí dalt, los temibles hermanos Cardona juntos de nuevo.

Gràcies Ninyin per deixar-me ser el teu amic.

Sergi Carós

Baixista de Joan Cardona & la Ninyin's mine.

tornar